ERGULL, [ERGUYLL] s.

Orgull.

V. orgull.

"... e l sobredit almirall pati o avinença fer no voldra per ergull o superbia que en ell sera, e, axi com desus es dit, forçiblament ab los dits mercaders se n menara lo carrech..."
Consolat de Mar tit. XII, cap. CCLXXV

"Los juheus venien de aquest pare, e preaven se n tan de aquella noblea, que dexaven penitencia, e tenien tant ergull que no havien temor de damnacio."
Ferrer, Vicent Quaresma 70, XII

"Haje vergonya donchs lo superbios e mesqui de peccador, e haie temor, lo qual es encegat per elacio e erguyll e es inflat per ira..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. V. Bib. comunal de Bolonya